Hölderlin: mor-te!

«Friedrich, fill, aixina no anem. Fa -ja- dos anys que ho vam deixar i que som amics, però en realitat som tan amics que sempre anem buscant espais en blanc. Jo també t'estime, quasi quasi que de forma incondicional; i això trobe que està prou per damunt d'eixe nosaltres exclusiu que dúiem, molt per baix del meu jo inclusiu. Però mira, hi han espais que s'autoregulen: confiances, acrituds, confidències, pulcrituds... com eixa de ser sincer, sí em molesta. Com eixa de ser d'acer, ni et crec, ni m'importa. Ecco! Veus? Ahí és on vaig, som amics incrèduls i sense interés. I no és ver això, i no m'esvara. Però tu -sempre tu- necessites els teus espais lícits -dolorosos- i jo regular-me el teu espai d'amistat.»

Els gossos joves han de creixer amb amor i se'ls viu. Als gossos vells se'ls tracta bé i se'ls estima.