Urpa

S'havia de tallar les ungles. Ni prestidigitació amb l'arpa ni plaers nassals, l'helicoidalitat de la queratina havia d'anar fora. I es rascava el cap, com si es gratara el dubte. I dubtava caboteta com era, perquè no ho tenia clar. Tallar o no tallar? Eixa era la qüestió. Però mira que li agradava mossegar-se-les. Rosegar-les lentament, llepant-se la cabota dels dits, tastant la negroreta acumulada, restes, vida pura. Les ungles a ell li agradaven així, esmicolades, engantxoses, pretesament casuals. I què faria amb l'ungla encarnada? Gaudir-la. Les ungles havien de créixer fortes d'arrel, i per a ell això ja era tot un goig.