¿Para qué llamar caminos
a los surcos del azar?
Antonio Machado
a los surcos del azar?
Antonio Machado
No sé com dir-li a les paraules
que em tremolen, però les DYC:
soledat, sociopatia, frustració,
espera. A què? No. A qui.
No: i què?
El llaurador no treballa la terra,
i les llapasses de les herbes altes
se li enganxen als pèls de les cames.
Els arbres, tot i la dedicació
passen impassibles com el temps;que em tremolen, però les DYC:
soledat, sociopatia, frustració,
espera. A què? No. A qui.
No: i què?
El llaurador no treballa la terra,
i les llapasses de les herbes altes
se li enganxen als pèls de les cames.
Els arbres, tot i la dedicació
i com el temps crien
i daixonen uns fruits imprecisos,
desllavassats. I les fulles són pena,
ni secreta ni patent.
Pena penosa evocada
amb vesc de bresquilleres,
ni dolces ni teues, solcada
de passes, de remors.
Una mà salvífica trenca
l'aigua alentida de la mort
i et desesmuny les forces:
tens els collons a tires!

1 comentaris:
Al principi no em va agradar gens, però el torno a llegir i.. és refotudament bo! Com a mínim, m'agrada :)
Publica un comentari