Under Death

Huggy Cool era un motivat de la vida. Huggy Cool es menjava el món cada matí quan es mirava a l'espill, i abans de tancar la porta ja pensava en com de bé li aniria el dia i en com de lluny el durien les cames en el seu passeig vital. Huggy Cool es mirava el rellotge, et mirava, somreia i marxava quasi sense que ho perceberes. Huggy Cool calçava finet per caminar entre els núvols i s'enfadaven amb ell els sabaters. Huggy Cool era un assassí fordiste, era un narcotraficant, un obrer de la desfeta, un proxeneta d'energia estàtitca. Huggy Cool era encantador perquè les coses són així i perquè tots els malfatans tenen sort i ningú els pregunta res que no tinguen previst.

Però aquell dia una interrogació insurrecta va rodejar les previsions d'un silenci negre i grumós. Huggy Cool assistia per primer cop a l'escena en què les dents se li farien cròtals d'alerta. Els ulls els va posar com mai els havia tingut, d'un color nerviós, víric. Ni terribilità ni trascendència. Huggy Cool es va apagar de repent, i fins i tot un únic tret al cap el va lliurar de la sentor que fa la mort quan la veus arribar i et parla a l'orella. Billie Fool somreia desvanit i va marxar sense que ningú ho percebera. Havia entès el mètode sense metàfores, la manera de viure per sobre de tot era eixa, sobreviure.