Ex libris

«He suat el teu nom sense ràbia.»
Tàsia Trigo

Com dius que et deien?
Les estores àrabs t'abraçaven
els canells flamejats de coixins
i de floretes. Llotada dolçor,
espurna famolenca, incrustat
espai de l'esperança, tros de por.

Com dius que et deien?
Et formiguege amb els ulls l'esquena,
i secretament t'escrute la tendror d'altres jócs,
una composició llunyana d'espelmes,
unes dèries a les mans, una forma de besar.

I tot es redueix a la manera com somrius,
a la justa oposició de contraris,
als pessics al cul que et done
mentre em claves els ulls a les entranyes,
a no saber-te el nom perquè sé que vius.