...i pedretes de la reina!

Com t'explique jo ara
que no crec en les marors,
que la briseta al capaltard inexisteix,
que els penyassegats no són vers,
que els amants són mentida?

Com t'explique, amor,
que les esperes són fantasmes,
que a les casualitats jo els dic etapes,
que a la soledat la visten
de sillons de color ocre,
i que trobar-te entre les mantes
m'acoquina?

No sé, groga verdor,
pense en l'acte, em dic:
camina! I m'empelte
amb la fredor,
companya a full, amiga,
i les manetes del rellotge,
negre sobre blanc -ocre-
no es perceben
des de la verda grogor
quan t'habite la mirada
quan em perd pel Gran Canyó.

Merda! Cudol! Cagalló!