Tren València-Benigànim

Al sud de nou, a casa.
A les arrels, que diuen, pels rails.
Estes coses sempre han anat juntes.
A casa sí, a les arrels
d'aquest arbre sense saba,
d'aquest puto vagatge,
d'aquest no parar.

Quines arrels? Quines cases?

El pare diu que hem d'anar
a l'horta de baix
-que no és horta-
que les olives pesen ja.
El bancal està per llaurar.
Les especificitats no són símbols
són unes plantetes bordes i seques
que s'engantxen a les cames,
són buidors adverses, divendres nit a casa,
són la brutal angúnia de les ganes.

Eixes arrels, eixes cases,
són també les que em creixen al coret,
la corrent desobservada,
la fiblada, l'altra gent.